La traïció de les imatges
00:00
/
04:22
|
|||
1. |
||||
La sort ens crida
el futur és buid
però es prepara nit i dia.
El temps s'enfila
per camins obscurs
mentre intenta trobar via.
Sense esglais ni grans avisos
s'estructuren tots els nombres
plena't d'odi i buida el gerro
cridem junts si és millor fer-ho.
Jocs d'espills, subtils matisos
la traïció de les imatges
s'agenolla davant del clero
creguem junts si és millor fer-ho.
Resa despert mentre pensen per tu
Les hores passen
el present és cuit
una absurda utopia
perpetua la mentida
Tots els mots són imprecisos
quan s'ensorren els llenguatges
l'ordre vetlla en el teu enterro
queda't mut i toca ferro.
La remor dels insubmisos
s'incorpora contra els marbres
l'infinit a partir del zero
comptem junts sí és millor fer-ho.
Posa el teu cos per davant del discurs
No hi ha passat com tampoc hi ha futur
La sort ens crida
El futur és buit
però es prepara nit i dia.
Sense esglais ni grans avisos
S'estructuren tots els nombres
buida't d'odi i plena el gerro
cridem junts si és millor fer-ho.
Que la remor dels insubmisos
s'incorpora contra els marbres
demostrem-nos ser més que un zero
cremem junts si és millor fer-ho
|
||||
2. |
Temptativa impossible
04:02
|
|||
No oblides mai cercar
sempre el major propòsit
i ser vist per aquells ulls
que més t'estimes veure
La vida no és més que una
temptativa impossible
d'abraçar el infinit
i abolir les fronteres
Provem d'imaginar
que som fràgils i purs!
I ensomniar realitats
on no es tanquen els punys
Res ens pot canviar
sols podem millorar-nos
abraçar-nos fort
obrir els ulls
tractar d'ensumar
cada instant
i ser vist per aquells ulls
que més m' estime veure.
No vull ser cap esclau
sols ser lliure amb tu
No tindre mai més por
perquè sé que som un
Res ens pot canviar
sols podem millorar-nos
abraçar-nos fort
obrir els ulls
tractar d'ensumar
i gaudir que estem vius
cada instant
i que tot és perfecte.
|
||||
3. |
La gran guerra
04:00
|
|||
Entregueu
les vostres carns
als cucs del feixisme
cerqueu honors
plaers masoquistes
Oh fosc desig!
libido i mort
Oh fosc desig!
dispara al cor
I morir matant
sota el fèrtil fem
d'ancestrals
sacrificis
Sou aquells amants de mort
Som aquells de negre i roig
Heu fet símbols
catedrals i lleis invisibles
que tremolen d'escepticisme
car cap domini és etern
devorat pel foc
Mira la gran guerra
la matriu del món!
Mira la gran guerra
als ordinadors!
Oh! Aquí estan
vestits de blau
hi ha tanta por
als seus ulls
que els costa saber qui són
Oh! tan se val
enceta el ball
estudiarem els vostres plans
i emprendrem l'atac
al darrer compàs
emprendre'm l'atac
i amb compte
car les brosses
han fet créixer roses violades
no vulgueu pas descobrir el rostre
el nostre és vostre, el vostre és d'ells
i el d'ells ens pertany
Mira la gran guerra
la matriu del món!
mira la gran guerra
en el rock'n'roll!
|
||||
4. |
L'imperi de les llums
02:16
|
|||
Aquesta nit és clara
fins que el sol trenque la calma
i el món torne al desordre d'on prové
La mera vida esclata
i els sorolls de la gentada
ressonen amb cansanci pels carrers
Amb tot i sabent que som lliures
temem sempre anar més lluny
Encortinats en formes
acatem totes les normes
i els dies repeteixen el que som
Vull de tu tot el que vols
Vull que et guardes un gran record
Ja ho saben els nostres morts
que el cos ja no és mou a ritmes tèrbols
i el cap mai no esgota pensaments
però aquesta nit s'acaba
i ignorant el que ens depara
els nostres dits s'enjunten plens de goig
|
||||
5. |
El més enllà
05:59
|
|||
El més enllà sempre és present
els núvols t'omplen el cervell
volem que el temps siga infinit
i tot i així temem la nit
Estats hipnagògics ens somnien vius
els ulls desconeixen les veus
el vincle urobòric, paradís perdut
el món no és dels homes ni els déus
Empresonats dins de raons
crits de vídues i cors angelicals
som part dels versos d'un poeta cruel
que romp el viatge en mil camins
Estats hipnagògics ens somnien vius
els ulls desconeixen les veu
Dia rere dia intentem prendre la llança
però el trànsit avança
i avança
Treu-te del cap tota esperança
No en queda més que l'experiència
El sol s'adorm, la pluja cau
i el sepulcre ens tornarà la innocència
i el desert jeurà sota el buit dels noms
i la pedra esdevindrà la consciència
|
||||
6. |
Le mal du pays
05:11
|
|||
Quan la droga es pren com medicament
i es posa en venda el nostre cor
i el present es viu amb remordiments
les ales negres creixen
i el valor s'adorm
Si el desig no mou com motor del temps
No hi caben jocs de seducció
l'altre tu a mort d'impotents laments
les ales negres creixen
el valor s'adorm
tot es fon i els destins emboiregen
Però esperes, tot sabent que es fa tard
perds les hores
tan se val, mai no et canses del de sempre
el rellotge empassant, mans pesades
mentrestant tots els somnis envelleixen
Perquè tanta vanitat?
Qui creus que ens està observant?
Què hi ha més enllà del pont?
És temps perquè retornes
amb tu i amb els teus
i amb els meus
i amb tot el que ha estat sempre
Però esperes tot sabent que es fa tard
perds les hores
és igual, mai no et canses del de sempre
el rellotge aturat, mans pesades
tan se val mentre esperes desesperes
tot sabent que ja és tard, hores mortes,
és igual tots els somnis envelleixen
el rellotge aturat, treu les ales
alça el vol
i aprofita per a créixer.
|
||||
7. |
Principi de plaer
02:49
|
|||
Johnny vol tindre a les mans
els secrets dels grans amants
ell no recorda aquell qui fou
quan de sobte es va fer fosc
i pergué tot control
La llum s'encen al cap de Johnny
intentant trobar accés
però mai no arriba el gran succés
ni es trenca el desencant.
Johnny intenta escapar
i fer fugida cap avant
furtar als déus el foc sagrat
trencar el joc d'identitats
però entre la glòria d'un mal somni
tornarà a arrencar el plor
les llàgrimes no emplenarán
el buit de l'univers
Mai no intentes no ser tu
"Oh no sou vosaltres
els qui no m'accepteu tal i com sóc
sou vosaltres qui m'impediu
deixar-me com podria ser
apartat d'un fràgil món
d'avorrides conviccions
de fràgils ídols de fang
que tenen poc a veure amb mi"
Johnny vol tindre a les mans
el plaer dels grans amants
i no recorde aquell qui fou
quan pergue tot el control
I quan colapse el final tràgic
i el xoc amb la realitat
dictar sentència serà fàcil:
sempre hi ha que aprendre
Ell pergué el control
|
||||
8. |
Les amants
04:37
|
|||
De nit els nostres somnis
ens emporten ben enlluny
s'amplia l'experiència
a un reialme clarobscur
I el nostre cos
reposa en pau
mentre els grans ritmes
es van cercant
La fragilitat es mostra
abraçats mentre dormim
cloem les parpelles
i ignorem els nostres crims
amb tot veig un dimoni
que ens habita
dins dels ulls
presumptes d'innocència
ens estimem a cos nu
Les nostres mans
ho deixen clar
quan les carícies
es van imposant
La fragilitat es mostra
abraçats mentre dormim
cloem les parpelles
i ignorem els vostres crims
Dorm amor, bona nit
que la lluna ens il·lumina
la senyora de la mort
contra els somnis hi conspira
creuarem els nostres vels
per fer front a la mentida
i farem per amagar
la part nostra més mesquina
Tanca els ulls, deixem ja
de destruir-nos dia a dia
perquè allò que ara volem
sembla no ser d'esta vida
Somnia amor, ben endins
perquè el sol ens determina
que per a continuar
cal deixar el que s'estima
Jeu al llit, tendrament
que una societat caníbal
ens retornarà al treball
consumint-nos l'energia
i quan ja no quede més
que oferir-los a carn viva
ni tan sols en restarà
una vana poesia
La fortalesa es mostra
quan s'esquerden els destins
obrim les parpelles
i acceptem els nostres crims
|
||||
9. |
Entreacte
05:08
|
|||
La bandera encaixa el paisatge immund
i el nostre argot sufoca el tambor
en els centres nodrirem la més cínica prostitució
massacrarem les revoltes lògiques
als països pobres i destrempats
al servei de les monstruoses explotacions industrials o militars
Lluny d'aquí no importa, la nostra filosofia serà ferotge
ignorants de tota ciència, abatuts per al comfort
que rebente el món que gira, aquest és el vertader camí,
que rebente el món que gira, vinga va!
|
||||
10. |
La gran família
03:03
|
|||
Mai no esperes cap àngel
si et mantens encadenat
a tots els paranys
que tu sols has creat
no trauràs llum
de reviure un passat
constantment reinterpretat
deixa un temps al dol
i torna a caminar
cerca la imatge
que hi ha dins del cel
sent com corre a la sang
la saviesa ancestral
que res ens pertany
i és nostre al mateix temps
i cal ser fort per cada cop que es rep
Tot eixe amor que mantens endins teu
no és cap toll estancat
sinó un riu transparent
que arriba a la vall
jugant com un xiquet
i allà baix els teus obliden que és la sed
Tots ens guarim de mentides
de pors i autoenganys
costa trobar la franquesa
en l'art d'estimar
balla i no et permetis més
negar tot el que ets
Alça el cap i torna a viure!
Sigues fort com un somriure!
|
Streaming and Download help
Arthur Caravan recommends:
If you like Arthur Caravan, you may also like: